Desolació

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, 

 que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

 mes branques una a una va rompre la tempesta, 

 i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

 Brots de migrades fulles coronen el bocí

 obert i sens entranyes que de la soca resta;

 cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa, 

 al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. 

 I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, 

 i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, 

 i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort. 

 Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca: sens jo,

 res parlaria de la meitat que em manca;

 jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

 Joan Alcover (1854-1926)